18/N: acto de cierre
- Jordi Hamaika
- 18 dic 2015
- 6 Min. de lectura

















DISCURS CRÍTIC ENTORN LES PRINCIPALS IDEES DELS TRACTATS DE LLIURE COMERÇ: TTIP I TPP.
Parlem de sobirania? Parlem de TTIP.
Per a qui creix l’economia si les beneficiades són les grans empreses per sobre dels estats? Que les grans empreses, les mateixes que alarden de ser les principals aportadores de llocs de treball als estats capitalistes, creixin no vol dir que aquest ‘’Increment de benefici’’ recaigui sobre les treballadores. El que segur que creixeran són els preus de determinats productes de monopoli estranger que se’ns imposin aquí; però els salaris no tenen perquè augmentar i en conseqüència la renda nacional es queda igual o fins i tot pot disminuir.
El TTIP es ven com l’eliminació dels aranzels per a un intercanvi econòmic ‘’més beneficiós per a tothom’’. Doncs ho dubto.
Aquests ‘’aranzels’’ són mesures estatals de protecció dels i les treballadores, són lleis i regulacions per a l’equilibri econòmic envers la (des)igualtat social que el capitalisme de multinacionals i empreses tendeix a crear allà on arrasa. Els estats, en sobirania popular, han de ser qui regulin aquest desequilibri. Un acord que atempti contra aquestes mesures és un acord que atempta contra la sobirania dels estats i de la seva gent.
Per acabar de trencar la tònica positivista tant venuda sobre el TTIP, vull desmuntar l’argument gastat de tant oït ‘’Si EUA i EU creixen fruit de la liberalització, totes les economies creixen’’ No només ho dubto, si no que fins i tot m’espanta sentir-ho. Aquest senyor no deu haver sentit a parlar d’Argentina, Veneçuela, Mèxic, Etiopia, Marroc, Xile... Ni dels Chicago Boys ni del feixisme neoliberal. Que dos monstres econòmics, residència de les seus de les principals multinacionals mundials, s’uneixin fan que la resta de països no alineats no puguin competir, parlar, reclamar o fer-se un lloc geopolític per al seu lliure desenvolupament: O són econòmicament sotmesos o no parlaran. Ni aquests països ni els nostres poden beneficiar-se d’un acord que permet a la lògica de Lex Mercatoria duta a l’extrem institucionalitzar-se en carn de tribunals d’arbitratge, ISDS (Creació del Banc Mundial i signat per l’Estat espanyol en temps de Felipe González) que permetin a les empreses exigir als estats compensacions si alguna llei, implantada i fruit de la (poca) democràcia, no permet un rendiment X o afecta als seus beneficis. (I aquí parlem també d’impostos, màxims d’emissions de CO2, acataments sindicals...)
Qualsevol acord d’aquesta magnitud, tant el TPP com el TTIP, són acords entre oligarquies financeres dels països del centre, amb clara intenció de seguir desenvolupant colonialisme financer a escala global. Els i les ciutadanes són encara més vulnerables envers les actituds impunes de les empreses, elles dominaran la relació estat-empresa, i tot el que facin que pugui perjudicar la salut, els drets de les treballadores, el medi ambient (...) No serà punible. Si els governs ho fessin, serien aquests darrers els penats.
En resum, aquests acords signifiquen un ‘’Més enllà del simple acord de Lliure Comerç’’, perquè en clau de ‘’Tot o res’’, en defensa del progrés i de la cohesió i globalització global, es legitima de forma imperativa una nova era de dictadura financera, d’oligarquia i burgesia econòmica imperant, de manca de sobirania, de desigualtat social i de silenci envers la bota del macrocapitalisme.
Aquesta bota no només pretén esclafar les sobiranies, si no que són legitimades pels mateixos governs que se la venen, i mentre venen la veu del poble, s’encarreguen de silenciar les seves pròpies. Un exemple clar és la República Argentina, a qui jo avui vull dedicar aquest apunt:
Durant anys la lluita per la justícia, la igualtat i la sobirania de3l seu poble ha estat clau per entendre que hi passava. Argentina ha viscut històries terribles, ha viscut misèria i pobresa, desesperació i impotència. La lluita històrica fou també per a la recuperació de la memòria: Memòria d’un país i memòria d’aquells i aquelles que van ser segrestats, desapareguts i brutalment assassinats per la Dictadura militar. A passos de gegant, l’Argentina ens ha ensenyat a jutjar els crims contra la humanitat comesos pel feixisme, ha crescut i ha recuperat allò que era seu i que la oligarquia estrangera li havia espoliat.
I avui de cop, amb la presa de poder de Macri, un neoliberal amant del capitalisme, sembla que la gent hagi oblidat; però no és cert. Hi ha qui segueix lluitant, avui més que mai, pels drets i la justícia social, per l’esperança de tots i totes nosaltres, per un futur més esperançador. Són mares i àvies que mai han callat i que tornen a marxar sobre la plaça: Són mares que en mig de l’oblit ens recorden, als argentins i al món sencer, que sense justícia, que sense record, que sense memòria, no tenim futur ni podem construir cap present.
Ara més que mai, la seva lluita també és la nostra, sense el seu exemple no podem ni podríem mai, entendre res.
------
DISCURSO CRÍTICO ENTORNO LAS PRINCIPALES IDEAS DE LOS TRATADOS DE LIBRE COMERCIO: TTIP I TPP.
Hablamos de soberanía? Hablamos de TTIP.
Para quien crece la economía si las beneficiadas son las grandes empresas por encima de los estados? Que las grandes empresas, las mismas que alardean ser las principales aportadoras de puestos de trabajo en los estados capitalistas, crezcan no quiere decir que este ''Incremento de beneficio '' recaiga sobre las trabajadoras. Lo que seguro que crecerán son los precios de determinados productos de monopolio extranjero que se nos impongan aquí; pero los salarios no tienen porque aumentar y en consecuencia la renta nacional se queda igual o incluso puede disminuir.
El TTIP se vende como la eliminación de los aranceles para un intercambio económico '' Más beneficioso para todos ''. Lo dudo.
Estos '' aranceles '' son medidas estatales de protección de los trabajadores, son leyes y regulaciones para el equilibrio económico para con la (des) igualdad social que el capitalismo de multinacionales y empresas tiende a crear allí donde arrasa. Los estados, en soberanía popular, serán quienes regulen este desequilibrio. Un acuerdo que atente contra estas medidas es un acuerdo que atenta contra la soberanía de los estados y de su gente.
Para terminar de romper la tónica positivista tan vendida sobre el TTIP, quiero desmontar el argumento gastado de tanto oído '' Si EEUU y EU crecen fruto de la liberalización, todas las economías mundiales se ven beneficiadas'' No sólo lo dudo, sino que incluso todo me asusta escucharlo. Este señor no debe haber oído hablar de Argentina, Venezuela, México, Etiopía, Marruecos, Chile ... Ni los Chicago Boys ni del fascismo neoliberal. Que dos monstruos económicos, residencia de las sedes de las principales multinacionales mundiales, se unan, hacen que el resto de países no alineados no puedan competir, hablar, reclamar o hacerse un lugar geopolítico para su libre desarrollo: O son económicamente sometidos o no hablarán. Ni estos países ni los nuestros pueden beneficiarse de un acuerdo que permite a la lógica de la Lex Mercatoria llevada al extremo institucionalizarse en carne de tribunales de arbitraje como el ISDS (Creación del Banco Mundial y firmado por el Estado español en tiempos de Felipe González) que permitan a las empresas exigir a los estados compensaciones si alguna ley, implantada y fruto de la (poca) democracia, no permite un rendimiento X o afecta a sus beneficios. (Y aquí hablamos también de impuestos, máximos de emisiones de CO2, acatamientos sindicales ...)
Cualquier acuerdo de esta magnitud, tanto el TPP como el TTIP, son acuerdos entre oligarquías financieras de los países del centro, con clara intención de seguir desarrollando colonialismo financiero a escala global. Los y las ciudadanas son aún más vulnerables hacia las actitudes impunes de las empresas, ellas dominarán la relación estado-empresa, y todo lo que hagan que pueda perjudicar la salud, los derechos de las trabajadoras, el medio ambiente (...) No será punible. Si los gobiernos lo hicieran, serían estos últimos los penados.
En resumen, estos acuerdos significan un '' Más allá del simple acuerdo de libre comercio '', porque en clave de '' Todo o nada '', en defensa del progreso y de la cohesión y globalización global, se legitima de forma imperativa una nueva era de dictadura financiera, de oligarquía y burguesía económica imperante, de falta de soberanía, de desigualdad social y de silencio ante la bota del macrocapitalisme.
Esta bota no sólo pretende aplastar las soberanías, sino que son legitimadas por los mismos gobiernos que se la venden, y mientras venden la voz del pueblo, se encargan de silenciar sus propias. Un ejemplo claro es la República Argentina, a quien yo hoy quiero dedicar este apunte:
Durante años la lucha por la justicia, la igualdad y la soberanía de su pueblo ha sido clave para entender que pasaba. Argentina ha vivido historias terribles, ha vivido miseria y pobreza, desesperación e impotencia. La lucha histórica fue también para la recuperación de la memoria: Memoria de un país y memoria de aquellos y aquellas que fueron secuestrados, desaparecidos y brutalmente asesinados por la Dictadura militar. A pasos agigantados, Argentina nos ha enseñado a juzgar los crímenes contra la humanidad cometidos por el fascismo, ha crecido y ha recuperado lo que era suyo y que la oligarquía extranjera le había expoliado.
Y hoy de golpe, con la toma de poder de Macri, un neoliberal amante del capitalismo, parece que la gente haya olvidado; pero no es cierto. Hay quien sigue luchando, hoy más que nunca, por los derechos y la justicia social, por la esperanza de todos y todas nosotros, por un futuro más esperanzador. Son madres y abuelas que nunca han callado y que vuelven a marchar sobre la plaza: son madres que en medio del olvido nos recuerdan, a los argentinos y al mundo entero, que sin justicia, que sin recuerdo, que sin memoria, no tenemos futuro ni podemos construir hacia presente.
Ahora más que nunca, su lucha también es nuestra, sin su ejemplo no podemos ni podríamos nunca, entender nada.
Comments